Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig del 1845. Va ingressar al seminari de Vic on realitzà estudis eclesiàstics i fou ordenat sacerdot l’any 1870. Després d’una curta estada a la Plana de Vic va fer diversos viatges a Amèrica com a capellà de la Companyia Transatlàntica i va entrar al servei d’Antoni López, marquès de Comillas, propietari de la companyia, que el contractà com almoiner. A principis dels anys noranta va patir una crisi espiritual que l’enfrontà amb Antoni López i la jerarquia eclesiàstica. El bisbe Morgades li va retirar les llicències sacerdotals que no li van ser restituïdes fins poc abans de morir. Morí a Vallvidrera el 10 de juny del 1902. El dia dels seus funerals les mostres de dol a Barcelona van ser multitudinàries.

La seva extensa obra s’inscriu en el corrent romàntic que a les darreries del segle XIX revitalitza la renaixent literatura catalana. La seva obra poètica més coneguda és L’Atlàntida, amb la qual guanyà els Jocs Florals del 1877, i Canigó (1886) poema èpic sobre els Pirineus que exalta els sentiments patriòtics tan típics de la Renaixença. Part de la seva producció literària té un marcat caire místic, com per exemple Idil·lis i cants místics (1879). Sant Francesc (1895) i Flors del Calvari (1896) reflecteixen la turbulència espiritual dels últims anys de la seva vida. Com prosista va publicar llibres de viatges, entre els que cal destacar Dietari d’un viatger a Terra Santa (1899), i també diversos articles apareguts a la premsa, els més coneguts dels quals són els publicats a La Publicidad sota el nom de En defensa pròpia (1895-1897).

Seguir

Per rebre un avís quan publiquem més obres, subscrigui’s al canal Jacint Verdaguer.

Badosa.com no pot garantir l’exactitud de la informació facilitada pels autors.