Aquest text de prosa poètica de Tomàs Asensio i Torres és un capítol de l’obra La mar..., brins de terra... i jo a rampells (publicada en paper amb posterioritat a la seva aparició a Badosa.com), un conjunt de reflexions i experiències internes viscudes amb motiu d’haver posseït un veler.
«De vegades miro cap a l’espai i, com faig quan estic enmig del mar, intento esbrinar on em trobo, a quina part de l’Univers sóc i quin és el meu rumb. I em perdo. I penso en la inutilitat de la meva pregunta que no té, avui per avui, resposta, com tantes coses no la tenen encara que potser sí demà...»
Claus: espai, sentir, veure
Traumatropismes és una col·lecció de contes introspectius en català. L’ànima és un apartament moblat.
Conegui els escriptors. Llegeixi la seva ressenya personal.