La periodista Mercè Molist ens regala aquesta complexa història d’amors fraternals en la qual els punts de vista s’alternen.
«Les branques dels avets retallaven la llum dels fanals. Eren tres arbres iguals —piràmides de punxa triomfal: l’un, ample i gras, arrelat al solei del jardí de ciutat; el del mig era esvelt, avet de contes nòrdics, orgullós i gruixut. L’altre havia entaforat les arrels en un racó ombrívol. Raquític però no esquifit. Alt sense frondositat. La nit s’ofegava en la negra pau humida de les flors...»
Claus: dona, germà, ulls, mare
Sóc morta
Ritme genial d’alts i baixos, de tensió constant. Desvetllament i intriga progressiva. Acurada i precisa utilització del llenguatge amb tons lírics i evocatius d’un paisatge i un sentiment. Més que un conte, és un poema llarg amb una història.
Andreu Gomila
Traumatropismes és una col·lecció de contes introspectius en català. L’ànima és un apartament moblat.
Accedeixi als continguts d’aquesta pàgina amb RDF Site Summary (RSS 1.0).
Necessita un lector d’RSS?
Altres opcions? Visiti el nostre ContentServer.