n027

Sóc morta

Per Mercè Molist

Conte • 2.280p • Català

Traumatropismes / Abril 1996

«Les branques dels avets retallaven la llum dels fanals. Eren tres arbres iguals —piràmides de punxa triomfal: l’un, ample i gras, arrelat al solei del jardí de ciutat; el del mig era esvelt, avet de contes nòrdics, orgullós i gruixut. L’altre havia entaforat les arrels en un racó ombrívol. Raquític però no esquifit. Alt sense frondositat. La nit s’ofegava en la negra pau humida de les flors...»

Claus: dona, germà, ulls, mare

Opinions (1)

Sóc morta

Ritme genial d’alts i baixos, de tensió constant. Desvetllament i intriga progressiva. Acurada i precisa utilització del llenguatge amb tons lírics i evocatius d’un paisatge i un sentiment. Més que un conte, és un poema llarg amb una història.

Andreu Gomila