Elisabet Carreras ens ofereix aquest conte intimista sobre la voluntat, l’amor i el pas del temps.
«Al·lòdia s’estremí lleument dins l’escassa tebior que li procurava el prim i esgrogueït jerseiet de fil que, maldestra com era, s’havia engiponat abans de sortir de casa. Caminava lentament, pas a pas, marcant el ritme amb els vells i gastats tacons d’unes sabates que pretenien ser o haver estat de pell de la bona...»
Claus: encara, temps, paraules
Ànima d’hivern
Hola, sóc una senyora de 53 anys i en fa 3 que sóc vidua. Feia molt de temps que llegir una obra no m’emocionava. M’he sentit molt identificada amb l’història de l’Al·lòdia, la protagonista, perquè, encara que no és ben bé la meva història, jo també he patit la solitud.
Aquesta noia, l’Elisabet Carreras, escriu amb un llenguatge acurat i descriu molt bé els personatges i els sentiments. M’agradaria llegir més coses d’ella, però no sé si ha publicat res més.
Mª Rosa Capdevila Font
Ànima d’hivern
No coneixia aquesta web, hi he entrat per casualitat. He llegit aquest relat preciós, Ànima d’hivern, i jo també m’he emocionat. M’he vist reflectida en la protagonista, doncs jo sí que vaig patir aquesta malaltia que es diu alcoholisme i que em va fer perdre tantes coses, entre elles l’amor de la meva parella. No sé qui és aquesta noia que escriu tan bé, he fet una recerca sobre ella i no n’he trobat cap més obra, llevat d’alguns poemes.
Si ella o algú que la coneix llegeix això, m’agradaria que em contestés per dir-me si ha escrit alguna cosa més. Escriu molt bé i emociona. Felicitats,
Isabel G. Escudé
Traumatropismes és una col·lecció de contes introspectius en català. L’ànima és un apartament moblat.
Les obres més populars, els textos més llegits durant aquest mes.