Antoni Carrasco ens proposa aquestes reflexions d’una persona en un enterrament sobre l’èxit, l’aparença i l’amor impossible.
«En Tobies, amb el cos inclinat cap endavant, mira el terra, parla sol i gira l’esquela entre les seves mans, fins col·locar-la en una posició en què ell és l’únic que sembla poder-hi veure un reflex. Als seus ulls hi ha la mateixa atenció amb què aquest migdia, a l’hora de dinar, aplegava engrunes de pa al costat del seu plat...»
Claves: anys, sempre, casa
Llibre de Tobies
M’ha agradat molt. M’agradia llegir més contes de l’Antoni Carrasco.
Nur
Llibre de Tobies
Boníssim.
Laia