En aquest relat epistolar ambientat al Senegal i escrit per David Medina, la protagonista, repassant esdeveniments recents, fa balanç de vida: no de la vida que ha dedicat als altres, sinó de la seva pròpia vida. Una narració relatada per una dona sense esperances que escriu:
No hi ha dia en què amb l’ajuda de la prudència de la raó no perpetrem un petit atemptat contra nosaltres mateixos.
«Estimada Gertrudis,Em complauria molt que a l’arribada d’aquesta carta et trobessis ja totalment refeta; però si no és així, desitjaria que almenys les meves cavil·lacions et permetessin d’oblidar les teves, encara que només sigui momentàniament...»
Claus: vida, sang, nit
Tant de bo no ho entenguis
M’ha agradat molt, m’agradaria que escrivís alguna altra cosa.
Anònim
Tant de bo no ho entenguis
M’ha agradat molt, és com una mena de paranoia. Molt bona.
Laia