En aquest relat epistolar ambientat al Senegal i escrit pel nostre nou col·laborador David Medina, la protagonista, repassant esdeveniments recents, fa balanç de vida: no de la vida que ha dedicat als altres, sinó de la seva pròpia vida. Una narració relatada per una dona sense esperances que escriu:
No hi ha dia en què amb l’ajuda de la prudència de la raó no perpetrem un petit atemptat contra nosaltres mateixos.
També disponible la traducció al castellà.
«Estimada Gertrudis,Em complauria molt que a l’arribada d’aquesta carta et trobessis ja totalment refeta; però si no és així, desitjaria que almenys les meves cavil·lacions et permetessin d’oblidar les teves, encara que només sigui momentàniament...»
Claus: vida, sang, nit
Tant de bo no ho entenguis
M’ha agradat molt, m’agradaria que escrivís alguna altra cosa.
Anònim