El vell Ton no ha tornat. Un conte de Pere Casanovas.
«Al poble, qui més qui menys, és de la família del vell Ton. Set fills, per cinc néts, per quatre besnéts de mitjana, més les dones d’aquells que queden i en tenen, més les filles i nétes dels seus germans, més les filles vives de les tietes, més..., més..., més...»
Keys: poble, nit, gent, aigua
Dolços cants de sirenes misterioses
El conte té molt de ritme. Molt bé la cançó, llàstima de no poder sentir-ne la cantarella (espero que sigui original). Felicitats
Joan Manin
Dolços cants de sirenes misterioses
Bona capacitat d’observació i de descripció. Acurada utilització de la llengua. ¿Història de "realismo mágico"?
Pep Colomer
Dolços cants de sirenes misterioses
Molt interessant en una primera lectura. Hi tornaré. Enhorabona.
Joan Lasaleta
Dolços cants de sirenes misterioses
Força bo. Amb estil. Crec que promet. I molt. Endavant!, doncs.
Pep Calces
Dolços cants de sirenes misterioses
Un cuento largo, pero en todo momento un cuento. La narración no se separa, salvo disquisiciones oportunas, del hecho que se quiere contar y todo está dicho de manera que dan ganas de seguir leyendo. Como lectora, me sentí instalada en ese pueblo de San Juan y casi me moja la lluvia.
Al final irrumpe, para mí, el realismo mágico, con piel escamada y ojos extraños.
Bien hecho, Pere.
Pilar Romano