Amb una ploma pròpia d’un cartògraf, el poeta berguedà Josep Planaspachs ens desplega sobre un fons negre vuit poemes que tracen el mapa de l’illa del tresor subjectiu. En aquesta selecció del poemari La negra neu trobem la recerca dolorosa d’un personatge sotmès al destí i a la crueltat del temps.
«Camino ple de dolor per planuressilenciades i potser em rebran,
hospitalàries, busques de tenebra,
les ombres estirades d’aquests arbres...»
Claus: neu, sang