Publiquem les dues parts del poemari Arestes de Joan-Ignasi Elias i Cruz.
«Exhaust, per roquesincertes de l’oratge
silent emigro,
i, tan fràgils, la petja
del bes del temps ignoro...»
Claus: temps, hora, vida, terra, silenci, nit
Arestes
The poetry shows an interesting style. The simplicity in the appearance converted into a worked formulation, loaded of feeling. Very interesting.
Jordi Graells
Arestes
Llegir aquest llibre de Joan-Ignasi Elias és com penetrar a una giratòria cambra dels miralls. Cada poema, una il·luminació inesperada i hipnòtica; cada vers, un precís moviment de la maquinària conceptual. El joc poètic atrapa en un moviment circular d’anada i tornada, en una complexa geometria de conjuncions i matisos anímics. Les paraules esdevenen reflexos, reflexions, recorregut esfèric. Principi, final. Cicle immutable de la existència, llenguatge essencial i silencis, on tot acaba i tot torna a començar.
Jordi Ribas