A la riba del no hi ha un sí, a la riba del sí hi ha un no i ja no sé si afirmar o negar les voreres o els balcons amb geranis, o la senyora del carrer Hospital que demana butano —carbassa en hindi o en urdú—, tan virolada i com si res: carrers estrets del primer primera (de la primera vegada que... de l’última com...), esclat de primavera sota l’ombra dels edificis rònecs on quaranta i la mare hi habiten tot cardant en un deliri d’albes i d’estrips. I vet aquí els antics tallers anarquistes, les voltes de canó, els canons de la revolta, la vella amb un cabàs d’on sobreïxen bledes i espinacs, les putes madures o ancianes —per un cafè amb llet, diuen—, els tocadors de clarinet i de campanes —o els bells tocacampanes—, els serfs de la discòrdia i la concòrdia, els tuguris baixos i impenetrables i la mare que els va matricular. Tot plegat concentrat i reconcentrat i reconsagrat: mitja humanitat en una rajola, carn halal, sacrifici de la bèstia en direcció a La Meca i la Seca i les valls d’Andorra, els llençols penjant i deixant caure l’aigua —la mullena en passar-hi—, i aleshores, de sobte, veus una botiga plena de cadires de les antigues, amb el cul de palla, i en asseure-t’hi —en una qualsevol— saps que el centre del món no és aquí ni enllà, ni tampoc en cap paraula, ni en cap poema contingent, i que, per això mateix, res no és ni no és, ni pot negar-se ni afirmar-se del tot. Més o menys deu ser així, a l’alçada del carrer Sant Pau o una mica més enllà, a can Sirvent amb les orxates fredes. I, més al fons, ja no hi ha escapatòria, no hi ha sortida, no hi ha entrada ni rebotiga. Ni ningú que s’atreveixi a definir-ne el què.
A la barca de l’amor hi ha una empremta de pins; a la terra vermella un esclat de bocs que baixa i salta, amb torxes i punyals, per roques sepultades i cales de buidor. Els esperits del vent en la claror dels orfes: penombres i metalls, esbufecs i espurnes, aurores prenys de sal i foc.
Si els demanes on van no hi ha resposta. Car qui alça el cor nega en afirmar. Així: no-res.
Ja tot massa ple de signes i senyals, vana xerrameca dels símbols per als esperits que neden, entre escumalls desfets, vora l’ardor dels grills a l’alzinar. Versos encaixats en el magma de no dir, sota la platja al costat de l’alta foguera de Sant Joan. Silencis exhaurits entre petards i vins.
Ni els esmentis.
Copyright © | Lluís Calvo, 2002 |
---|---|
Pel mateix autor | No hi ha més obres a Badosa.com |
Data de publicació | Maig 2002 |
Col·lecció | Dístic |
Permalink | https://badosa.com/p097 |
Molt casassià... El mal que arriben a fer certes drogues!
A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:
Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)
Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).
Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.
Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies
Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.
Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.
Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.