J. Peixito: Llibre de versos 2. O dels dos mil besos guardats

Llibre de versos 2

O dels dos mil besos guardats

J. Peixito

ALTRE COP A GEMMA

M’espanta començar de nou a escriure’t

i amagar-me darrera cada lletra,

per apropar-me discretament a tu

en la teva absència.

Avui, amb massa habilitat hi torno

i massa fàcil se’m fa oblidar que he estat feliç.

Però demano no recordar-me’n d’aquests versos,

ni repetir-los, trist, fins fer-ne impossible l’oblit.

DESIG

—I voldria no trobar el teu armari buit en tornar a casa,

ni canviar el missatge del contestador,

ni la tarja de la bústia,

ni escriure versos tota la vida.

NI UN DIA!—

Gemma, m’espanta l’agradable gust del cafè,

fred ja, entre línia i línia,

entre dia i dia,

mentre t’escric.

LLÀGRIMES

Tanco els ulls,

estrenyo les dents,

premo els llavis entre ells.

No vull deixar escapar ni un bri d’alè de dintre meu.

Les mans al cap,

una mà tapa cada oïda.

Arraulit, cargolat al terra, plorant.

Per on te m’escapes vida?

JUNTS

Avui hem estat junts, a casa.

Ha estat trist.

Estic trist.

Has recollit algunes coses,

moltes nostres.

—Les guardes tu un temps —jo et dic.

I tu t’enfades

i jo et somric.

Saps que prefereixo que ho guardis tot tu, amb tu.

Tot junt.

Quant més junt

MILLOR.

CRITS

Obro els ulls,

separo les dents,

corbo els llavis tant com puc

i en un crit deixo escapar tot l’alè de dintre meu.

Les mans al cel,

els dits oberts i els palmells ferms.

Afligit, cossejant el terra, desitjant-te.

Que no em sents encara, vida?

DESCRIC

Descric: un cel infinit,

un paradís molt petit,

un horitzó tan llunyà.

Descric: un tornar a començar,

un tu i jo separat,

un camí tan absurd.

i mentre penso en el teu dubte

i em sap greu no ajudar-te.

Descric: un desig meditat,

un aroma enyorat,

un regust de neguit.

Descric: un passadís mig perdut,

una escala que puja,

un terrat a la lluna.

i surto i em crides i vens

i el dubte ha estat sols un espai de temps,

en el que tu i jo, absents,

ens hem conegut.

Descric: el teu cos arraulit,

el meu cos protegit,

sota un cel infinit.

M’HAS TRUCAT

AIXÍ

D’ençà que estic així

i d’això no fa pas massa, ni massa poc,

sinó que —desenganyem-nos—

el temps on faltes no passa enlloc.

Fins se’m cansen les paraules

de romandre dretes, restar assegudes.

De veure com són els altres els únics rucs

els qui giren sorruts les sínies plenes d’aigua.

Mentre jo vagarejo,

amatent, ocult en la vesprada,

d’una nit que sempre m’encalça.

ENTENDRE’T

Necessito un balcó en la teva ment

des d’ell vull veure tots els teus carrers.

Amb un terra roig, una cadira de vímet

i una barana forjada amb una sanefa senzilla.

Si hi fes sol, des de dalt saludaria als vianants,

els faria aixecar el cap i entrebancant-se ens mirarien.

Un balcó gran, on a les tardes d’estiu hi llegiria un llibre

i a les d’hivern, rient, faria safareig amb les veïnes.

Un balcó on cada maig plantaria geranis: vermells, blancs i liles,

per regar-los, metòdicament, tots els dies

i on les nits de tempesta, des de darrera dels vidres,

m’asseuria a entendre’t i trobar el meu lloc dins la teva vida.

LLOANT EL NOM DEL DIABLE

Les ones roseguen l’arena.

Belcebú, Belcebú, Belcebú.

I un llamp estripa la vela.

S A T A N À S !

La barca se’n va a la deriva

amb el que queda de mi

i el diable que la guia.

APROXIMACIONS U, DOS I TRES

Somio un sopar amb tu,

una brusa blanca amb llaços als canells

i un sens fi de gestos compartits,

teus, meus, qui sap.

Riem. Vine, vine.

dos

Explico el teu cos nu.

Cada racó te’l conec i me l’estimo

i ara el ressegueixo en l’aire

i quan tanco els ulls me’l miro.

tres

Rebato el que tu em dius.

Ho veig com un estat de confusió.

Un moment equivocat

que ens farà més forts

quan resolt haurem tornat.

CARTA 4

Avui et torno a escriure per a parlar d’enyor. De carrers, places i amics estranys, de nous camins que amaguen trossets de tu com a paranys. Ideats pels sentits, la memòria i el desig.

Et voldria escriure coses alegres, dir-te sexy, tapats al llit, mig adormits i omplir-te de llargues cartes sinceres, repetitives si vols, escrites cal·ligràficament sobre la teva pell amb els meus dits.

Però l’enyor m’enfonsa cada cop més en aquest pou, al què he baixat a recollir les monedes d’un desig. Desig de sortir-ne i llençar-les altre cop al fons, dringant. A cada dring un únic prec: vull estar amb tu de nou.

DIVISA

Arribar a Gemma.

Ni oblidar-la, ni reescriure-la,

ni lamentar-me per tot allò pendent.

Arribar a Gemma i fer-ho netament,

entenent-la, respectant-la,

però amb un únic destí en ment.

QUI VEU UN ERROR ESTÀ OBLIGAT A LLUITAR PER CORREGIR-LO?

Passiu vs. actiu. Cafeïna contra Morfeu.

Avui odio la sensació d’estar al metro i abandonar una estació.

Les portes es tanquen, la gent desapareix

i abandonada a l’andana jo no la veig mai més.

Escales mecàniques, ascensors, portes que giren soles.

SPAM o casi: —Hola què tal. —Hola què tal.

Els dies, les nits, els dies. SPAM.

Odio el moviment.

QUI VEU UN ERROR ESTÀ OBLIGAT A LLUITAR PER CORREGIR-LO?

Arribar a Gemma.

Al seu ritme, amb els temes resolts,

aviat.

DUES MIL BESADES PENDENTS

Com una nit pendent que el dia amaga,

veig els colors de les revetlles.

Veig les sanefes als terrats

on els matins de sol hi ha roba estesa.

Com una nit absent que el dia atrapa

m’omplo els ulls només mirar-te

i no voldria veure-hi més

si no hi vens tu en aquesta alba.

Com un mes fred que mai s’acaba,

octubre és trist altra vegada

i no voldria que es perdés

cap de les nostres dues mil besades.

Taula d'informació relacionada
Copyright ©	J. Peixito, 2006
Pel mateix autor	No hi ha més obres a Badosa.com
Data de publicació	Març 2007
Col·lecció	Dístic
Permalink	https://badosa.com/p175

Opinions dels lectors

Llibre de versos 2
M'agrada molt i molt,
Rita

Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)
Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).
Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.
Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies
Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.