Aquest podria ser un d’aquells matins que us lleveu gràcies al terrabastall del vostre despertador japonès; un d’aquells matins que us vestiu de pressa perquè entreu a treballar a les vuit, i resulta que ja són dos quarts i segurament ja feu tard. Quan ja sou gairebé a punt i us disposeu a sortir de casa, amb la corbata a la mà perquè ja us la posareu a l’ascensor, un graciós decideix trucar per telèfon i no es digna ni a respondre en veure que s’ha equivocat de número. Com que no podeu fer-hi res més, us conformeu amb recordar-vos de la mare que el va matricular, i pengeu. Quan passeu esverats pel menjador, amb la corbata en una mà i amb la cartera en l’altra, us dirigiu a la peixera per saludar els peixets i posar-los menjar en el raconet de sempre, i aleshores us adoneu que només us queda un sol peix dels tretze que vàreu anar a comprar amb la vostra promesa, ara farà una setmana.